{"id":4249,"date":"2020-07-07T15:50:40","date_gmt":"2020-07-07T15:50:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/?post_type=product&p=4249"},"modified":"2020-10-13T16:42:36","modified_gmt":"2020-10-13T16:42:36","slug":"paisaje-13","status":"publish","type":"product","link":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/producto\/paisaje-13\/","title":{"rendered":"Paisaje 13"},"content":{"rendered":"

N\u00faria Duran,<\/strong> artista \u00a0catalana (1971), Licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Ha desarrollado una trayectoria expositiva principalmente en Galer\u00edas y Centros de Arte de Espa\u00f1a, Portugal, Alemania, Suiza y Estados Unidos, paralelamente a su trabajo art\u00edstico durante 10 a\u00f1os ha desarrollado talleres experimentales de proceso creativo a trav\u00e9s del grabado, gestionados de forma aut\u00f3noma.
\nSiendo su primera escuela el dise\u00f1o textil y la pintura, posteriormente integr\u00f3 el collage y el grabado explorando diversas experiencias formales en su obra.
\nHa trabajado durante a\u00f1os con el paisaje como fuente de investigaci\u00f3n, buscando evidenciar las estructuras detr\u00e1s de la naturaleza.
\nEn los \u00faltimos a\u00f1os ha explorado ya no desde lo exterior, sino desde el interior del cuerpo humano, simbolizando este micro universo en todas sus formas de representaci\u00f3n. N\u00faria Duran propone obras, instalaciones y esculturas donde los puntos de conexi\u00f3n ya no son fijos, el cuerpo-obra puede siempre seguir transform\u00e1ndose en cuerpos m\u00f3viles y comunicantes.<\/p>\n

\u00abEl paisatge \u00e9s una manera de pensar<\/em><\/h1>\n
\n

En el seu proc\u00e9s de formaci\u00f3 als anys noranta, en acabar una sessi\u00f3 de treball, la N\u00faria Duran, mentre netejava els pinzells i les seves mans de restes de pintura, tenia una estranya sensaci\u00f3. Estimava aquella textura, aquella flaire, com ho fa un adult quan ensuma la col\u00f2nia d\u2019un infant. per\u00f2 aquella seducci\u00f3 se li feia estranya, com si hagu\u00e9s arribat el moment de canviar de frag\u00e0ncia. Tot i la seva estimaci\u00f3 per la pintura, en el moment de la seva adolesc\u00e8ncia art\u00edstica, va creure que calia trencar amb el pare \u2013la pintura- i emprendre altres camins que la portessin a fer la seva vida. N\u00faria Duran va coincidir en la seva primera joventut creativa amb un moment de canvi.<\/em><\/p>\n

El dibuix reclamava el seu paper fundacional i volia sortit de l\u2019ombra de la pintura que en els anys vuitanta s\u2019havia reivindicat quan es creia \u2013gran error- que l\u2019art conceptual actuaria com un dissolvent de la mat\u00e8ria i l\u2019objecte. A principis dels noranta la tecnologia digital va comen\u00e7ar a estar a l\u2019abast de tothom. Els artistes descobrien noves eines i els ordinadors semblava que substituirien les paletes del pintor. N\u00faria Duran, com a filla de la seva \u00e8poca, va participar d\u2019aquest corrent i va intentar combinar totes les possibilitats t\u00e8cniques que tenia abast. Per exemple, en la instal\u00b7laci\u00f3 Paisatge m\u00f2bil, en la que incorporava objectes, sons i dibuix animat. Aquesta obra va ser presentada en el context de l\u2019exposici\u00f3 Gargots (Galeria Ramon Sicart, Vilafranca del Pened\u00e8s) dedicada a indagar els nous camins del dibuix contemporani. Aquest agosarament no la va conv\u00e8ncer del tot. Sentia la crida de la pintura. Poc a poc, N\u00faria Duran es va adonar que en abandonar les seves arrels pict\u00f2riques no havia realitzat una ruptura amb el passat, sin\u00f3 que s\u2019havia tra\u00eft. Com un impuls desesperat va voler comen\u00e7at de nou, tornar al que creia que eren les ess\u00e8ncies. Va recorre al academicisme com a font d\u2019aprenentatge i com a manera de trobar una resposta als seus anhels. I aix\u00ed es va cabussar de nou en la t\u00e8cnica, sense adonar-se, que si abans havia negat les mans, ara deixava de banda el pensament. N\u00faria Duran continuava movent-se per un territori contradictori on s\u2019enfrontaven la seva \u00e0nima de pintora i el seu impuls de viure de manera contempor\u00e0nia l\u2019art. Despr\u00e9s d\u2019una intensa immersi\u00f3 en l\u2019aprenentatge de les convencions art\u00edstiques \u2013que li ha donat com a r\u00e8dit ser actualment una excel\u00b7lent conductora de talents art\u00edstics- Duran va emprendre el cam\u00ed de trobar respostes amb el treball. Molt treball. Molta pintura. Moltes hores de taller. Molts silencis. Molts dubtes.<\/em><\/p>\n

I van ser les hores passades a l\u2019estudi les que li van marcar el cam\u00ed a seguir.<\/em><\/p>\n

Continuava pintant paisatges. Un g\u00e8nere considerat ben tradicional. Per\u00f2 no acabava de creure\u2019s que els seus paisatges no eren una convenci\u00f3 decimon\u00f2nica. Que els paisatges que pintava eren estats de l\u2019\u00e0nima, sensacions. Territoris d\u2019una geografia sensitiva, d\u2019un estat de la ment i del cor. Fins i tot no era prou conscient que aquelles primeres instal\u00b7lacions eren tamb\u00e9 una varietat de fer paisatgisme.<\/em><\/p>\n

El fet de portar a sobre, gaireb\u00e9 impresa en la seva pell a foc rogent, una tradici\u00f3 pict\u00f2rica que ja no era seva, va representar un llastre que poc a poc s\u2019ha tret de sobre.<\/em><\/p>\n

Un pes, per\u00f2, que no es solament seu. Tots els artistes l\u2019han de portar. \u00c9s el preu de voler construir m\u00f3ns propis. Un creador \u00e9s l\u2019arquitecte de la seva obra. I nom\u00e9s ell ha de saber fer els fonaments, triar els materials, dissenyar la forma, orientar l\u2019obra i, sobre tot, saber que pret\u00e9n amb la seva construcci\u00f3.<\/em><\/p>\n

Es sol parlar de la m\u00e0gia de l\u2019art, per\u00f2 a Duran l\u2018encanteri que li va funcionar va ser el de la perseveran\u00e7a. Un bon dia va redescobrir el t\u00e8xtil. La troballa va arribar casualment, com ha succe\u00eft en tantes circumst\u00e0ncies d\u2019aparen\u00e7a anecd\u00f2tica per\u00f2 que han estat determinats per configurar la hist\u00f2ria de l\u2019art. Una amiga seva tancava una botiga. I una partida de fils buscaven un dest\u00ed. Duran es va adonar que un puntada de fil pot ser una pinzellada. L\u2019artista comen\u00e7ava a intuir que tan important \u00e9s el material com el qu\u00e8 es pret\u00e9n fer amb ell. A l\u2019estudi de Cadaqu\u00e9s \u2013sempre l\u2019estudi- la mat\u00e8ria t\u00e8xtil \u00e9s va convertir en mat\u00e8ria art\u00edstica. El llen\u00e7 es va omplir de filatures. L\u2019estimada idea del paisatge continuava present, i Duran descobria que l\u2019art no pot cenyir-se a convencions. El pas important el va donar quan va prescindir del llen\u00e7. De sobte s\u2019adonava que podia pintar sense tela i sense pintura. Per fi, descobria que la pintura no \u00e9s una t\u00e8cnica, ni el paisatgisme, un estil. La pintura i el paisatges s\u00f3n conceptes que es poden expressar de moltes maneres. S\u00f3n maneres de pensar. Al segle XXI les categories art\u00edstiques han perdut la seva significaci\u00f3. \u00c9s cert que la pintura \u00e9s pintura.<\/em><\/p>\n

El dibuix \u00e9s dibuix i l\u2019escultura \u00e9s escultura. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que es pot pintar sense pintura, dibuixar sense llapis i esculpir sense ferro, bronze o fusta. L\u2019her\u00e8ncia de l\u2019art conceptual del anys setanta ha impregnat totes les disciplines que han dilu\u00eft fronteres. De fet, les peces t\u00e8xtils de Duran podrien funcionar com escultures o com instal\u00b7lacions.<\/em><\/p>\n

Poc a poc, Duran ha descobert que tot all\u00f2 que ha experimentat, que ha apr\u00e9s, \u00e9s important, Que la t\u00e8cnica val, per\u00f2 que no s\u2019ha de ser esclau dels convencionalismes.<\/em><\/p>\n

Ha creat paisatges t\u00e8xtils de manera intu\u00eftiva i aplicant t\u00e8cniques que procedeixen d\u2019altres suports, la qual cosa demostra que la ess\u00e8ncia de l\u2019artista \u00e9s la llibertat. Duran s\u2019ha tret les angoixes creatives en el moment que ha assumit que el bagatge del passat, de la tradici\u00f3, de les her\u00e8ncies rebudes, nom\u00e9s funciona en clau positiva.<\/em><\/p>\n

El treball actual de N\u00faria Duran \u00e9s ara la s\u00edntesi de tot el que cercava: passi\u00f3 per la mat\u00e8ria, per\u00f2 sense patir el seu esclavatge; ocupar l\u2019espai, per\u00f2 sense afany conqueridor; conservar la seva estimada\/odiada tradici\u00f3, per\u00f2 construint un llenguatge propi i contemporani. Duran ha comen\u00e7at a escriure un nou cap\u00edtol de la seva traject\u00f2ria. S\u2019ha adonat que la hist\u00f2ria de l\u2019art, la pr\u00f2pia i la universal, \u00e9s un gran llibre en el qu\u00e8 hi caben totes els relats, escrits amb tota mena de varietats cal\u00b7ligr\u00e0fiques.\u00bb<\/em><\/p>\n

Jaume Vidal<\/em>
\nCadaqu\u00e9s, 16-03-2013<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

N\u00faria Duran<\/strong>
\nPapel 18 x 26cm
\nMarco de madera de pino cruda 27 x 35cm
\nCollage de t\u00e9cnicas mixtas sobre papel
\nA\u00f1o 2012<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4230,"template":"","meta":{"seo_booster_metabox":""},"product_cat":[170,168,167,153],"product_tag":[],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/product\/4249"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/product"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/types\/product"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"product_cat","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/product_cat?post=4249"},{"taxonomy":"product_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.red03.com\/2016\/wp-json\/wp\/v2\/product_tag?post=4249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}